Comencem un nou cicle de posts dedicats a tots aquells tòxics que no trobareu en el nostre cotó orgànic OCCGuarantee. Creiem que és un tema extens, interessant i voldríem fer-lo una mica menys desconegut o encara més conegut.

En primer lloc i per recapitular, prop del 2,5% de la superfície terrestre consisteix en camps de cultiu tèxtil i representa el 25% de consum de pesticides en l’àmbit mundial, convertint la indústria de la moda en la segona més contaminant del planeta per darrere del petroli. Malgrat això, tot i que en termes europeus s’han establert mesures per limitar algunes de les substàncies químiques més perilloses, l’escala de producció en massa de la indústria tèxtil i la deslocalització de les fàbriques a països amb legislacions pròpies, provoquen un gran descontrol sobre l’ús i abocament d’alguns químics fent molt difícil un treball de regulació.

Hi ha un gran nombre de tòxics presents a les peces de vestir no orgàniques amb efectes devastadors en el medi ambient i conseqüències molt severes en la nostra salut. Aquests tòxics penetren a la terra, tornant-la erma, enverinen els rius i mars de forma irreversible, contaminen l’aire i arriben a causar malalties i fins i tot la mort als agricultors que treballen aquestes terres.

Però quan i com s’introdueixen els tòxics en els teixits? I, de quins tòxics estem parlant?

És difícil de creure que la nostra roba, aquesta roba que vestim tan a gust i que tant ens agrada, pugui arribar a estar plena de substàncies tan perilloses i fins i tot cancerígenes. Però és així. Els tòxics comencen a introduir-se des del cultiu, amb els pesticides, i continuen durant els tractaments posteriors: filat, teixeduria, desencolat, desgreixat, mercerització, blanqueig, tintat i estampació, acabats… Una enorme quantitat d’additius químics és usada per produir allò que seria una tela acabada amb la qual després dissenyar una peça: descrudants, detergents, dispersants, desencolants, enzimàtics, suavitzants, fixadors, blanquejadors òptics, etc…

Dit això, avui us volem començar a parlar d’un tòxic molt comú: els Alquilfenols. Un grup de químics, entre ells els Nonilfenols (NPE) extremadament perillosos i que poden alliberar amines cancerígenes, els octilfenols i etoxilats, tots ells usats en els processos de rentatge i tenyit. Són altament tòxics per a la vida aquàtica, persistents en el medi ambient, és a dir, no es degraden o triguen moltíssim, i bioacumulatius (que s’acumulen en l’organisme viu i es propaguen per la cadena alimentària).

Els Alquilfenols, en tenir una estructura similar a les hormones naturals, poden arribar a crear disrupcions de caràcter sexual en alguns organismes com és el cas de la feminització o hermafroditisme en peixos. Diferents recerques associen també els alquilfenoles amb problemes relacionats amb la fertilitat, el desenvolupament i la leucoderma.

Des de Organic Cotton Colours volem llançar una mica de llum i atenció cap a aquest tema sense cap tipus de pretensió científica. Tota la informació utilitzada per realitzar aquest post prové dels informes de Greenpeace per a la seva campanya Detox i dels articles relacionats a SlowearProject i FashionUnited.

En el proper post, parlarem sobre els Ftalatos i Colorants azoics.