L’armari

No dubtis en obrir-lo de bat a bat.

Orgànic cotó

OCC i Spoerry 1866 ens unim per impactar de manera positiva gràcies al Cotó a color 100% Orgànic i Regeneratiu

OCC i Spoerry 1866 han signat un acord per comercialitzar de manera consistent el fil derivat de l’exclusiu cotó orgànic i regeneratiu de color OCCRegenerative® Brasil. Aquest acord no només proporcionarà estabilitat al projecte social que portem a terme amb les comunitats agrícoles brasileres responsables del cultiu d’aquest cotó, sinó que també permetrà un augment gradual en el nombre de cotons involucrats en aquest projecte.

Llegir-ne més

OCC: Una Transformació Regenerativa a la Indústria Tèxtil

Amb més de 30 anys de lideratge pel nostre compromís amb la sostenibilitat, la regeneració ambiental i l’impacte social, a OCC hem estat pioners en la producció d’algodó 100% orgànic i naturalment colorit. Avui celebrem un esdeveniment significatiu en la nostra evolució en anunciar la nostra actualització corporativa.

Llegir-ne més

Desemmascarant el greenwashing en l’agricultura regenerativa: més enllà del glifosat

Enmig de la controvèrsia que envolta les afirmacions de Bayer a l’esdeveniment Fruit Attraction, creiem que l’autenticitat i la transparència són essencials en l’agricultura regenerativa. A OCC estem compromesos amb la sostenibilitat i pràctiques agrícoles regeneratives. Per això, desitgem compartir la nostra perspectiva i contribució a aquest important debat.

Llegir-ne més

Capítol 6 : Rumb a la primera exportació

Per Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours. Generar fibra de coto de la nostra pròpia xarxa d’agricultors en una quantitat suficient per a fer l’exportació i la filatura a Barcelona va ser un èxit en gener de 2015. Va ser un procés complex, ja que teníem grups d’agricultors distribuïts en 3 estats: Piauí, Paraíba i Pernambuco, amb comunitats diferents en el mateix estat i un total de 150 agricultors en conjunt.  La planificació adequada del transport era fonamental per optimitzar els costos, tot i que en aquell moment la nostra prioritat era gestionar-ho en tan sols dotze dies, el temps que estaria a Brasil. Volia tornar amb la certesa que tot s’havia resolt correctament. Teníem el cotó emmagatzemat en un magatzem amb una gran porta d’accés tapiada i no hi havia manera física de treure les bales a menys que derribéssim una paret. Això va ser només el començament d’una sèrie de reptes que vam haver de superar amb molta il·lusió.  Les bales pesaven 70 kg i eren difícils de manejar. El seu volum no permetia recórrer 60 metres a peu fins al camió. Vam haver de demanar prestat un carro de càrrega a un supermercat per treure aquestes bales amb certa dignitat i contractar un grup de joves per manipular el material i carregar-lo al transport que ho portaria al port, on es podria manipular amb carretons adequadament.  El següent desafiament va ser emetre totes les factures correctament per poder contractar el transport en camió, la càrrega al contenidor i el despatx en els terminis establerts des del Port de Suape, Pernambuco. Vam estar quatre dies tancats en una oficina. Cada dues hores sorgia un nou obstacle que modificava la nostra agenda planejada, moments de nervis i desesperació. A la següent foto veureu el recorregut legal de les notes fiscals que es han d’emetre per fer una correcta exportació. Els requisits legals necessaris no són fàcils d’obtenir, i cal contractar una empresa especialitzada per fer un pla (com el de la foto) i així evitar sorpreses com les que vam trobar la primera vegada.  Recordo especialment en Gilceu, un conductor autònom amb camió propi contractat per l’empresa transportista per dur l’últim material que ens quedava fins a la cooperativa del port. A les set de la tarda, quan vam aconseguir tenir el camió ben carregat, l’empresa transportista va cancel·lar el seu contracte per telèfon. Vam sentir cridar furiosament en Gilceu. Ens va explicar el que passava i malgrat el seu lament, vam haver de buidar tota la càrrega i contractar una altra empresa. “Tot i que el camió

Llegir-ne més

Capítol 5: Assegurant la llavor peluda

Per Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours. En l’últim capítol, us vaig explicar com vam acabar perdent la temporada de conreu del 2013. El motiu va ser que l’ONG governamental que assistia els agricultors va deixar de rebre fons de l’Estat, es va tallar la comunicació i ningú sabia com reconduir la situació. Aquí vaig aprendre que havíem d’actuar sense intermediaris, crear la nostra pròpia xarxa d’agricultors compromesos amb el nostre projecte. El següent viatge a Brasil va ser a l’agost del 2014. Vam recórrer una bona part del nordest visitant famílies prèviament seleccionades, tenia la sensació que “a la tercera aniria la vençuda”. Diógenes Fernández ja formava part de l’equip d’OCC i va resultar ser la persona que necessitàvem, coneixia el terreny i tenia molt bona acollida entre els agricultors i la Embrapa. La Embrapa és una agència federal que subministra les llavors i assisteix tècnicament als agricultors. Sense ells i sense l’inestimable ajuda gairebé personal de Fabio Aquino, responsable del departament de cotó orgànic, les nostres bones intencions haurien estat en va. L’obtenció de les llavors en si mateixes ja és tot un procés, ja que, si te la jugues, és probable que estiguin contaminades amb espècies modificades genèticament. Això succeeix perquè circulen molts tipus de llavors i no tots els agricultors saben de la importància de conèixer el seu origen, per pol·linització de camps adjacents, i també és comú que es contaminin en el procés de desmotat si s’ha realitzat en una empresa que combina cotó convencional amb orgànic. Era molt important començar amb bon peu i assegurar-nos unes bones llavors. Normalment, es comercialitzen sense lint, és a dir, sense pèl, ja que es consideren més netes i amb menys risc de transportar insectes. No obstant això, s’utilitzen agents químics agressius per treure el pèl al voltant de la llavor. Així que aconseguir suficients llavors “sense lint” en els nostres 3 colors va ser tot un repte. L’assistència tècnica suposa un altre gran repte, donada les enormes distàncies que cal recórrer per reunir-se amb un grup de famílies. Cal anar per pistes de terra molt trencades fins a arribar on resideixen. En el millor dels casos son grups de 6 a 10 famílies en “assentaments”, que són com petits grups de cases amb els conreus al voltant. Cada assentament forma part d’una cooperativa de la regió. Aquests reben la formació i el seguiment dels plantius a domicili, per dir-ho d’alguna manera. Entre les famílies s’ajuden en les feines de preparació dels camps i en la collita, que es fa de manera manual i pot durar un

Llegir-ne més