Per Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours. En l’últim capítol, us vaig explicar com vam acabar perdent la temporada de conreu del 2013. El motiu va ser que l’ONG governamental que assistia els agricultors va deixar de rebre fons de l’Estat, es va tallar la comunicació i ningú sabia com reconduir la situació. Aquí vaig aprendre que havíem d’actuar sense intermediaris, crear la nostra pròpia xarxa d’agricultors compromesos amb el nostre projecte. El següent viatge a Brasil va ser a l’agost del 2014. Vam recórrer una bona part del nordest visitant famílies prèviament seleccionades, tenia la sensació que “a la tercera aniria la vençuda”. Diógenes Fernández ja formava part de l’equip d’OCC i va resultar ser la persona que necessitàvem, coneixia el terreny i tenia molt bona acollida entre els agricultors i la Embrapa. La Embrapa és una agència federal que subministra les llavors i assisteix tècnicament als agricultors. Sense ells i sense l’inestimable ajuda gairebé personal de Fabio Aquino, responsable del departament de cotó orgànic, les nostres bones intencions haurien estat en va. L’obtenció de les llavors en si mateixes ja és tot un procés, ja que, si te la jugues, és probable que estiguin contaminades amb espècies modificades genèticament. Això succeeix perquè circulen molts tipus de llavors i no tots els agricultors saben de la importància de conèixer el seu origen, per pol·linització de camps adjacents, i també és comú que es contaminin en el procés de desmotat si s’ha realitzat en una empresa que combina cotó convencional amb orgànic. Era molt important començar amb bon peu i assegurar-nos unes bones llavors. Normalment, es comercialitzen sense lint, és a dir, sense pèl, ja que es consideren més netes i amb menys risc de transportar insectes. No obstant això, s’utilitzen agents químics agressius per treure el pèl al voltant de la llavor. Així que aconseguir suficients llavors “sense lint” en els nostres 3 colors va ser tot un repte. L’assistència tècnica suposa un altre gran repte, donada les enormes distàncies que cal recórrer per reunir-se amb un grup de famílies. Cal anar per pistes de terra molt trencades fins a arribar on resideixen. En el millor dels casos son grups de 6 a 10 famílies en “assentaments”, que són com petits grups de cases amb els conreus al voltant. Cada assentament forma part d’una cooperativa de la regió. Aquests reben la formació i el seguiment dels plantius a domicili, per dir-ho d’alguna manera. Entre les famílies s’ajuden en les feines de preparació dels camps i en la collita, que es fa de manera manual i pot durar un